Cómo superé la violencia que viví en mi infancia

Qui soc?

Em dic Roger, i m’he adonat que estic ple d’amor… Però això ha estat després de molts anys creient que no existia amor en la meva vida.

Durant molt de temps vaig creure que, malgrat lo malament que m’havia tractat el món, se’m seguia privant d’aquest amor disfressat de felicitat. Sentia que la vida me’l devia, però per alguna raó inexplicable m’ho estava negant.

En realitat, en lo més profund de mi creia que no mereixia aquest amor. I pensava això, bàsicament, a causa de la infància que m’havia tocat viure.

La meva història

Vaig passar una infància i adolescència centrada en la por.
Va haver-hi violència a casa des de molt petit, així que la por es va convertir en una companyia constant al llarg de molt de temps. Mai volia tornar a casa, perquè pensava que seria el meu últim dia de vida. Però fins i tot quan estava fora de casa, la meva ment i la meva por m’impedien estar realment fora. Estava sempre aterrit. I el món em donava raons per a seguir-ho estant.
En el meu cas, la violència va arribar a través d’un germà al qual, en aquella època, era incapaç de veure com a víctima directa d’aquella mateixa situació. En ell només veia al culpable de tots els meus mals. En aquell moment, jo només volia que morís i desaparegués de la meva vida. Qui m’anava a dir a mi que precisament ell anava a convertir-se en el meu major mestre en aquesta vida?

No va ser el que ell em va ensenyar, sinó el que vaig haver d’aprendre a la força per a poder sobreviure a la situació que ell, potser sense saber-ho, va propiciar. El meu germà sempre va ser el meu mirall. Encara que durant anys jo només vaig voler trencar aquest mirall perquè tot el que reflectia era massa dolorós per a mi.
Va ser suficient dolorós com per a trencar la meva cuirassa, però no per a esquerdar la meva ànima.
Perquè va ser precisament en trencar-se la meva cuirassa que va començar a mostrar-se la meva ànima.

Per descomptat que vaig necessitar ajuda d’altres persones per a recompondre’m i adonar-me del que havia viscut, i és per això que ara m’ofereixo jo per a ajudar a persones que han passat pel mateix. Vaig trigar un temps a anar reconstruint la meva infància, revisant experiències i atorgant-les nous significats.

Només així em vaig permetre perdonar l’ocorregut, cosa que significava estar en pau amb el meu germà… però també amb la meva mare per no haver-ho pogut evitar, amb el meu pare per no haver estat present, i sobretot amb mi, perdonant a la persona en què m’havia convertit.

Em dic Roger, i estic ple d’amor. Gràcies al que em va portar la vida me n’he adonat. I soc aquí per a compartir aquest amor amb tu. Per a acompanyar-te a que et donis compte que, sigui el que sigui que hagis passat, també tu estàs ple d’amor. Perquè comprenguis que ets tu, en realitat, aquest mateix amor que busques. Si la vida ens va trencar, va ser només perquè descobríssim que ens havia omplert abans d’amor.

our teaching team

Per què faig el que faig?

Faig el que faig perquè, per a mi, ja no hi ha una altra manera d’estar en aquest món.
Quan era adolescent i veia a d’altres ajudant a persones, em sentia malament per no fer jo el mateix i estar massa pendent de mi mateix i els meus problemes; però, dins meu, tenia l’absoluta certesa de que encara no estava preparat per a això. Que abans havia d’aprendre a cuidar de mi mateix, i arreglar els meus propis problemes, si volia algun dia poder ser útil per a un altre ésser humà.
Durant molts anys vaig treballar en el món de la infància. Durant un temps vaig creure que era aquesta la meva vocació, que l’educació informal era el meu propòsit vital. Ara entenc que aquesta etapa va ser imprescindible per a reconnectar amb el meu nen interior, alhora que em permetia exercir el paper del pare comprensiu, afectuós i present que jo no recordava haver tingut. Aquesta etapa em va oferir l’oportunitat de posar-me en contacte també amb la pròpia figura paterna que porto dins meu. I quan el meu pare interior va acollir al meu nen interior, tot va cobrar sentit i vaig poder relaxar-me per fi en aquesta amorosa unió.

Vaig sentir molt d’agraïment. I, des de llavors, la vida m’ha cridat a anar més enllà d’això. No per a transcendir-ho, sinó per a compartir aquesta vivència i acompanyar a altres a caminar cap a aquesta mateixa unió.

És cert que he necessitat temps i ajuda, he après molt de moltes persones diferents, a través de moltes teràpies i tècniques diverses. De cadascuna d’elles em vaig emportar una lliçó essencial per a guarir la meva ànima i perdonar el meu passat.

Tallers d’experimentació de la mort, Codependència i Sanació del nen interior, Tantra, Meditació, Tacte conscient, Disseny humà, teràpia Gestalt, Bioneuroemoció, Registres Akàshics i Constel·lacions Familiars són només noms d’eines que em van servir… però no haguèssin tingut cap utilitat de no ser per les amoroses i comprensives presències que em van atendre darrere de cadascuna d’elles.

És la mirada d’una presència plena d’amor i compassió la que cura totes les ferides de l’ànima. És la teva pròpia mirada, present, amorosa i compassiva la que les sanarà .
Però per a això, sovint necessitem recordar primer que aquesta mirada existeix fora, en aquest món que ens semblava tan injust, aterridor i violent. Un cop ens reconeixem en aquesta mirada externa, i reconeixem que existeix algú en el món que pot veure’ns sense judicis de cap mena, ja hem començat a connectar-nos amb la nostra pròpia mirada interna.

M’he adonat que el meu camí m’ha portat fins aquí. Ja no hi ha cap altra alternativa.

He realitzat tots aquests passos per a poder-los compartir ara amb altres persones en situacions similars. He bussejat en la meva pròpia ombra i he abraçat al meu propi nen interior, per a saber ara com guiar a d’altres a penetrar en les seves ombres i orientar-los també a contactar amb el nen o nena dolgut que porten dins.

Sé que quan jo vaig transitar la meva infància, adolescència i joventut, vaig trobar a faltar tenir una figura de confiança que m’aportés seguretat, que simplement em mirés als ulls i em digués que, algun dia, tot acabaria, que tot aniria a millor i se solucionaria. Que tot s’arreglaria i tindria algun sentit algun dia, en el futur.

Algú que em recordés que, malgrat tot, jo continuava sent vàlid, que era mereixedor d’amor, que valia la pena estar viu. Algú que em reconegués, algú amb qui pogués parlar sense pors ni vergonyes, explicar-li els meus secrets i els de la meva família, sense sentir-me jutjat.

Aquesta figura jo no la vaig tenir en el seu moment, encara que més tard van arribar unes altres que em van ajudar a entendre. Jo em vaig convertir en aquesta figura per a donar-me tot allò que havia trobat a faltar rebre.

És per això que ara vull oferir-me per a ser aquesta mateixa figura en la teva vida: per a acompanyar-te, mirar-te als ulls, i recordar-te que, malgrat tot, continua havent-hi amor a la teva vida.

La meva formació

. Teràpia Gestalt - Barcelona, 2014.
. Postgrau en Bioneuroemoció® - Barcelona, 2021.
. Format en Playteràpia® - Barcelona, 2021.
. Format en Tècniques per al Tractament del Trauma - Barcelona, 2022.
. Format en Tantra i Respiració Conscient - Índia, 2010.
. Codependència i Sanació del Nen Interior - 2008
. Registres Akàshics - Barcelona, 2020.