L' ESCOLTA
AMB SENTIT
En un món en que percebem separació per tot arreu (persones, ideologies, països, espècies…) són extremadament necessaris els recordatoris de la unitat que rau sota totes les nostres aparents diferències. I una de les formes més ancestrals d’unió amb l’entorn i els éssers que ens envolten és la música.
I li dona sentit
perquè la uneix, la connecta i la conté. És com la banda sonora d’una
pel·lícula, que vertebra i unifica l’escena, embolcalla tot el que observem
i entrellaça cadascun dels seus elements.
En escoltar música, de sobte, els fragments de realitat que percebíem separats i distants, es tornen només un. És el pretext que ens retorna a la sensació d’unitat…
Que ens recorda que res està separat, que no som diferents del moment present, ni estem al marge del que perceben els nostres sentits.
La música ens toca i ens afecta perquè ens força a estar units amb el tot, a fondre’ns amb la vida i esvair la nostra identitat individual.
EL VEL QUE ENS ABRAÇA
La música adquireix la funció d’esdevenir el vel que ho cobreix i enllaça tot.
Perquè una escena que la nostra ment no comprèn, pot adquirir tot el sentit del món a través d’una bona cançó.
Perquè un munt de gent desconeguda i amenaçadora poden transformar-se en germans d’ànima en contemplar-los a través dels sons d’un concert compartit.
Perquè un instant d’angoixa i confusió mental, en el laberint del pensament, pot tornar-se en un oasi de pau i serenitat arran d’unes notes musicals.
La música ens convida a reprendre la percepció sovint oblidada de que res està realment separat.
I ens recorda amb la seva màgia que…
… quan veiem la vida des de la unitat, ens connectem al món, l’amor aflora i totes les confusions cauen, de sobte, davant d’aquesta simple veritat:
quan percebo sense sentir-me separat,
el propòsit de la vida cobra sentit
i començo a viure una nova realitat.
