COMPROMISOS
DE LLEIALTAT
Quan deixo de ser “lleial” als meus, em sento un traïdor. Acostum a ser un moviment inconscient. Lleial a què? A valors, principis, patrons, hàbits, estils de conducta… fins i tot destins.
A vegades ni tan sols importa el tipus de relació que hagi tingut amb la meva família d’origen: hi ha vincles, compromisos i lleialtats invisibles que perduren més enllà de la meva percepció i voluntat conscients.
Puc repetir històries, complir expectatives, perpetuar addiccions, heretar creences i imitar comportaments. O puc oposar-me a ells, i esforçar-me una vida sencera realitzant, sense adonar-me, justament el contrari. També aleshores estic sent lleial a la família, tot i que per a compensar tot l’anterior i equilibrar allò que va ser desequilibrat.
És important entendre que qualsevol lleialtat establerta persegueix obtenir una recompensa emocional. Generalment relacionada amb el sentit de pertinença al clan i la seva situació. Una lleialtat envers la família sempre prové d’una intenció positiva, per la qual cosa etiquetar-la d’error o equivocació no servirà, i perdrem l’oportunitat d’entendre la seva raó de ser.
PAUTES DE REPETICIÓ
En primer lloc, és imprescindible prendre consciència de l’existència d’algun patró repetitiu. No cal que sigu un compromís amb tota la família, sinó potser només cap a la mare o el pare, o respecte als homes o dones del clan.
Es produeixen accions similars, patrons repetitius, formes enquistades de comportament… però també mimetismes i coincidències com situacions vitals, successos semblants o fins i tot l’atracció del mateix estil de persones: parelles, amics, caps, etc.
Una vegada identificada la situació, cal filtrar-la per a desentranyar quin compromís, creença o sentència resideix a l’origen. Per exemple, una pauta d’infidelitats o relacions insatisfactòries pot ocultar la creença “tots els homes són iguals” o també “les dones només volen…“.
O topar-te amb persones autoritàries o que creus que s’aprofiten de tu, pot ser la representació d’una lleialtat del tipus “cal ser bona persona” o “la gent és una interessada“.
TOT TÉ UN PROPÒSIT
És essencial no jutjar aquestes lleialtats, per molt doloroses o nocives que ens semblin ara. Tenen la seva raó de ser i han servit per a alguna cosa; a la nostra família i a nosaltres. Pot resultar útil esbrinar l’origen de la seva existència o la funció que han complert fins ara en les nostres vides.
De què m’ha servit? Per a què em passa això? Què m’ha permès o impedit fer? Com em sentiria si no em succeís?
Trobar el propòsit de qualsevol creença és vital per a poder transcendir-la i deixar-la anar. Enemistar-se amb ella no funciona. Rebutjar-la i amagar-la és només un moviment perquè continuï perpetuant-se des de les ombres de la teva inconsciència.
Per tant, cal posar-se enfront d’ella (enfrontar-la) disposat a mirar-la; cosa que significa obrir-se a entendre per a què és aquí, de què m’ha servit i per a què m’és útil encara.
Una de les lleis de la consciència diu que si alguna cosa no té cap utilitat, simplement no rep atenció, es deixa anar i desapareix. Si encara està en la teva vida és perquè algun servei ha d’estar proporcionant encara.
DEIXAR ANAR LA IDENTIFICACIÓ
Finalment, després de prendre consciència de la seva existència, entendre d’on procedeix i la funció o utilitat que persegueix, encara queda un últim pas per a deixar anar la lleialtat familiar. I sembla senzill, però sovint és el que causa majors resistències: deixar-la anar. Abandonar aquesta lleialtat.
Per a deixar anar aquesta lleialtat, pot ajudar-nos el fet d’haver entès el propòsit de la seva presència. Per exemple, si la intenció de mantenir la meva fidelitat cap a un patró que em vincula a la meva mare/pare té a veure amb l’amor i l’afecte que crec rebre d’ella…
Brindar-me a mi mateix aquest afecte i amor pot servir-me per a trobar en mi un substitut que reemplaci aquesta font que abans era externa.
TEMOR A LA TRAÏCIÓ
No obstant això, quan diem que aquest pas genera resistències és perquè, per a donar-lo, abans haig d’estar disposat a arriscar-me a perdre aquest amor i afecte per part de la meva mare/pare. És una oportunitat per a explorar què significa per a la meva “trair” aquest vincle invisible al qual anomenem lleialtat.
Haig d’estar disposat al fet que una part de mi se senti “traïdor”. Potser allunyar-me de la meva família, desvincular-me del meu origen… Tota separació és dolorosa, però des que naixem i ens separem de la nostra mare tallant el cordó umbilical, estem abocats a ella; només així ens convertim en adults.
I al mateix temps que exploro la culpa de la meva “traïció“, em vaig donant compte d’una senzilla veritat que em pot ajudar a transitar aquest procés: en trencar un patró de fidelitat i anar més enllà del que s’estableix, estic oferint també un regal a la meva família i el meu clan.
Potser sense pretendre-ho (al marge de la síndrome del salvador), pot ser que hagi obert un nou camí, alliberant el sistema familiar de patrons antics i aportant noves perspectives de futur al clan.
La lleialtat a la família, des de l’acceptació i la comprensió, s’ha tornat en compromís cap a mi mateix.
I les cadenes invisibles que em lligaven als costums del passat, sense intenció de trencar-les, m’han encadenat a aquest instant de llibertat.
