Hi ha una sèrie de ferides o dolors propis de la nostra infància, que bàsicmanet són mancances o necessitats no satisfetes del nen/a que vam ser, y que avui dia continuen influint en la nostra forma d’estr i funcionar a la vida.
El nostre principal problema és que no volem viure la meitat de la nostra vida. Pot semblar-nos dur i incòmode d’escoltar, però si som honestos amb nosaltres mateixos podrem adonar-nos de quanta veritat s’amaga en aquesta afirmació. Quan rebutgem la meitat del que vivim, rebutgem també la meitat del que som.
Quan sentim vergonya, bàsicament percebem una humiliant sensació d’indignitat. De que alguna cosa interna molt profunda en nosaltres està equivocada, de que ja de base estem malament. Es així com perdem la connexió amb nosaltres mateixos, desvinculant-nos de l’energia vital que ens ha sostingut des de que vam néixer.