Quan sentim vergonya, bàsicament percebem una humiliant sensació d’indignitat. De que alguna cosa interna molt profunda en nosaltres està equivocada, de que ja de base estem malament. Es així com perdem la connexió amb nosaltres mateixos, desvinculant-nos de l’energia vital que ens ha sostingut des de que vam néixer.
Existeixen moltes formes de vergonya, però, en el seu origen, totes elles s’alimenten de la idea “No estic bé tal com soc“. Aquesta creença, instaurada a la base de la nostra identitat, germina en les principals ferides d’indignitat i no mereixement. Si percebo que hi ha quelcom dolent en mi, deixo de sentir-me digne… i si no soc digne, començo a percebre que tampoc mereixo alegria, pau ni felicitat.