Quan sentim vergonya, bàsicament percebem una humiliant sensació d’indignitat. De que alguna cosa interna molt profunda en nosaltres està equivocada, de que ja de base estem malament. Es així com perdem la connexió amb nosaltres mateixos, desvinculant-nos de l’energia vital que ens ha sostingut des de que vam néixer.
Hi ha una sèrie de ferides o dolors propis de la nostra infància, que bàsicmanet són mancances o necessitats no satisfetes del nen/a que vam ser, y que avui dia continuen influint en la nostra forma d’estr i funcionar a la vida.
El nostre principal problema és que no volem viure la meitat de la nostra vida. Pot semblar-nos dur i incòmode d’escoltar, però si som honestos amb nosaltres mateixos podrem adonar-nos de quanta veritat s’amaga en aquesta afirmació. Quan rebutgem la meitat del que vivim, rebutgem també la meitat del que som.
COMPARTIREL DOLOR El dolor ja està en nosaltres i, malgrat els nostres esforços i resistències, l’experimentem a través de múltiples vies. Quan tractem d’evitar sentir-lo, sol ser habitual que de sobte el comencem a trobar en altres llocs, com en… Llegiu més »Compartir el dolor
Existeixen moltes formes de vergonya, però, en el seu origen, totes elles s’alimenten de la idea “No estic bé tal com soc“. Aquesta creença, instaurada a la base de la nostra identitat, germina en les principals ferides d’indignitat i no mereixement. Si percebo que hi ha quelcom dolent en mi, deixo de sentir-me digne… i si no soc digne, començo a percebre que tampoc mereixo alegria, pau ni felicitat.