El nostre principal problema és que no volem viure la meitat de la nostra vida. Pot semblar-nos dur i incòmode d’escoltar, però si som honestos amb nosaltres mateixos podrem adonar-nos de quanta veritat s’amaga en aquesta afirmació. Quan rebutgem la meitat del que vivim, rebutgem també la meitat del que som.
Quan sentim vergonya, bàsicament percebem una humiliant sensació d’indignitat. De que alguna cosa interna molt profunda en nosaltres està equivocada, de que ja de base estem malament. Es així com perdem la connexió amb nosaltres mateixos, desvinculant-nos de l’energia vital que ens ha sostingut des de que vam néixer.
EL QUE VA VIUREEL MEU NEN Sigui el que sigui que va viure el meu nen a la seva infància, ho està revivint ara un cop i un altre… amb menor o major intensitat, però la seva història es repeteix… Llegiu més »El que va viure el meu nen
Ens cal tot el temps i espai del món per a donar-nos permís a sanar. La paciència que necessitem amb nosaltres mateix@s és una aposta absoluta a la confiança: es fe cega cap al mateix regal d’existir. És agraïment al passat i entrega al moment present tal com s’està produïnt.
COMPARTIREL DOLOR El dolor ja està en nosaltres i, malgrat els nostres esforços i resistències, l’experimentem a través de múltiples vies. Quan tractem d’evitar sentir-lo, sol ser habitual que de sobte el comencem a trobar en altres llocs, com en… Llegiu més »Compartir el dolor