A vegades, la solució a tots els nostres problemes i dificultats sembla tan senzilla i bàsica que ens costa creure en la seva eficàcia: aturar la nostra constant activitat, interrompre l’inevitable mecanisme de creació i resolució de problemes que és la ment, i simplement escoltar i atendre aquest instant present. Només així podem descobrir la màgia que habita eternament en l’ara.
Quan sentim vergonya, bàsicament percebem una humiliant sensació d’indignitat. De que alguna cosa interna molt profunda en nosaltres està equivocada, de que ja de base estem malament. Es així com perdem la connexió amb nosaltres mateixos, desvinculant-nos de l’energia vital que ens ha sostingut des de que vam néixer.
Hi ha una sèrie de ferides o dolors propis de la nostra infància, que bàsicmanet són mancances o necessitats no satisfetes del nen/a que vam ser, y que avui dia continuen influint en la nostra forma d’estr i funcionar a la vida.
El nostre principal problema és que no volem viure la meitat de la nostra vida. Pot semblar-nos dur i incòmode d’escoltar, però si som honestos amb nosaltres mateixos podrem adonar-nos de quanta veritat s’amaga en aquesta afirmació. Quan rebutgem la meitat del que vivim, rebutgem també la meitat del que som.
EL QUE VA VIUREEL MEU NEN Sigui el que sigui que va viure el meu nen a la seva infància, ho està revivint ara un cop i un altre… amb menor o major intensitat, però la seva història es repeteix… Llegiu més »El que va viure el meu nen
Ens cal tot el temps i espai del món per a donar-nos permís a sanar. La paciència que necessitem amb nosaltres mateix@s és una aposta absoluta a la confiança: es fe cega cap al mateix regal d’existir. És agraïment al passat i entrega al moment present tal com s’està produïnt.